De totes maneres coure en forns de llenya es molt pesat físicament, s’ha d’estar molt atent a la fogaina, posant llenya quan cal per poder controlar la temperatura i l’atmosfera, durant les moltes hores que dura la cuita.

He de dir, també, que quan es cou d’aquesta manera s’ha de ser conscient de molts mes errors que encerts; al principi i també després , els errors no els he considerat mai fracassos sinó experiències de les que vaig aprenent, això si, sense escatimar feina.

Dels dibuixos, al fang, a ma o a torn, tot sense oblidar mai els vidriats, el color, la textura, fonamental en el procés. No m’agrada improvisar, tant en les formes com en els colors, acostumo a calcular els esmalts mes d’una vegada amb diferents materials i en faig diverses proves fins a trobar la que mes m’agrada.

Normalment faig molts dibuixos de cada una de les peces i si no tinc clar el color també les pinto, per així, poder apropar-me més al resultat final.

Sempre que he pogut, m’ha interessat utilitzar materials que no estan comercialitzats, com terres de diferents colors o minerals que trobo directament al Montsec, prop de casa.

Considero imprescindible la investigació amb tot tipus de materials per tenir una amplia gamma de recursos per noves cobertes.

Quan es tracta de peces úniques, encara que hagi fet totes les proves corresponents, sempre penso que del total de fornada, un xic mes de la meitat resulta com jo volia, la resta es divideix en altres proves i moltes sorpreses, algunes de les quals milloren les propostes originals.